El grau en Fisioteràpia de la UVic celebra 25 anys i ja compta amb 2.500 graduats
Es compleixen 25 anys de la implantació dels estudis del grau en Fisioteràpia a la UVic i això vol dir que ja són més de 2.500 els professionals que s’han format a les seves aules. La Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ho celebra amb un acte institucional al Paranimf, que aplega diferents veus per parlar del present, el passat i el futur d’aquesta professió.
El grau en Fisioteràpia es va implantar el curs 1998-1999, just un any després del reconeixement de la Universitat de Vic per part del Parlament de Catalunya. Des de llavors i fins avui, el grau no ha parat de créixer i evolucionar gràcies a tres aspectes que han estat rellevats: el creixement del nombre d’estudiants, els canvis del pla d’estudis i l’arribada dels estudiants de França.
Si al primer any es van matricular a Fisioteràpia 80 estudiants, actualment en són 160 —i fins i tot podrien ser-ne més, si no fos per la nota de tall. Aquest volum tan significatiu, sobretot en les darreres promocions (al voltant de 620 estudiants entre primer i quart curs), ha generat reptes organitzatius i logístics importants, com ara la consolidació de tres línies de docència. També ha suposat un desafiament en la manera d’impartir les classes i en la gestió de les pràctiques clíniques obligatòries, ja que en el darrer curs es van gestionar 355 places en centres de pràctiques nacionals i 425 en centres estrangers.
D’altra banda, l’adaptació constant dels plans d’estudi ha permès donar resposta a l’evolució de l’entorn social i sanitari. “La implementació de les noves tecnologies que exigien les metodologies d’ensenyament-aprenentatge ha estat clau en aquesta evolució”, afirma el coordinador del grau, Carles Parés, que afegeix que “hem passat de fer classes magistrals amb aparells de transparències i diapositives, a utilitzar metodologies docents en què l’estudiant és al centre de l’aprenentatge, gràcies a les classes invertides, l’aprenentatge basat en problemes (ABP), les simulacions clíniques d’alta fidelitat o la realització de treballs de fi de grau vinculats a projectes de recerca”.
L’arribada d’estudiants francesos també ha suposat un punt d’inflexió en aquests 25 anys del grau. Farà cosa de 10 anys que van venir els deu primers estudiants del país veí, atrets pel fet que s’impartia en quatre anys en comptes de cinc i que no hi havia els números clausus que imposa el sistema francès. Tant és així que avui en dia l’estudiantat francès suposa el 70 % de l’alumnat del grau, dos terços de la matrícula. Per facilitar el seguiment de les classes, fa tres anys que es va determinar oferir el grau en català, per als estudiants del matí, i en castellà, per als dos grups de la tarda. També es va engegar un programa d’acompanyament lingüístic i administratiu per facilitar els tràmits quotidians i procurar una bona immersió de l’estudiant, sobretot a l’inici del curs.
Actualment, el grau té una taxa d’ocupació d’entre el 80 i el 85 %, mentre que un 90 % dels que afirmen tenir feina, ocupen llocs relacionats amb el grau. Segons Carles Parés, “el nostre objectiu de futur és continuar formant fisioterapeutes avesats en el diagnòstic diferencial i el raonament clínic, amb competències professionals i personals per treballar en equips multidisciplinaris”.