El rol dels valors en el lideratge i en la construcció de les marques centren la segona jornada Growth de la UVic-UCC

Durant la jornada es van succeir dues ponències, de l’economista i publicitari Enric Jové i de la consultora de lideratge i de gestió d’equips Andrea Draper. També van conversar en una taula rodona sobre innovació empresarial  i intel·ligència artificial Simon Lee, referent en startups, innovació i videojocs, i Sandra Ejarque, experta en integració d’intel·ligència artificial en l’aprenentatge. Aquesta segona edició del Growth també va incloure una activitat experiencial conduïda per Cookie Box, així com el show game "El Partit", desenvolupat en el marc de la Càtedra de Lideratge en Valors i que combina el joc i la divulgació del lideratge a partir del model conceptual propi de la càtedra i inspirat en la trajectòria professional i esportiva dels seus directors, Pep Guardiola i Manel Estiarte.

L’acte, presentat per la dinamitzadora, formadora i facilitadora de jocs intel·ligents Laia de Mendoza, va partir del concepte d’un viatge per al qual cal engegar tres motors: el de l’empresa, el personal i el de l’entorn, i va ser a partir d’aquests tres grans blocs que es va estructurar el programa. 

Els valors com a eix de construcció de les marques

La primera de les ponències, va anar a càrrec d’Enric Jové, economista i publicitari, màster en Màrqueting per ESADE i CEO de McCann Worldgroup Barcelona. Jové va enumerar, a partir d’exemples i casos reals, els aspectes necessaris per construir una marca o un negoci en l’era digital, en la qual “cal construir primer les relacions per tal de poder vendre el producte o el servei després”, sempre tenint en compte que “avui dia les marques no es construeixen soles sinó que els consumidors hi tenen un paper essencial i són els que determinen com seran percebudes”. Per això, Jové va assegurar que totes les marques han de tenir una visió pròpia del món i una proposta de valor que les faci úniques, que “ha de ser la seva missió convertida en missatge al consumidor”. Un missatge, a més, que es va explicar “amb la màxima simplicitat i abstracció”, amb personalitat, generant un relat, tenint en compte el context i influint-hi, creant i canviant tendències més que no pas seguint-les, essent consistents i coherents, i “sense voler vendre sempre”.

Lideratges individualitzats basats en la humilitat, l’empatia i la connexió

La segona ponència va anar a càrrec d’Andre Draper, cofundadora d’Octava, una consultoria de lideratge i cohesió d’equips i graduada en Comerç Internacional i Ciències Empresarials. Draper va partir de la capacitat humana d’interpretar i de crear judicis “que es generen en el passat, s’emeten en el present i són capaços de dissenyar el futur”, i que influeixen molt en el rol de lideratge de les persones. Aquesta capacitat és, va dir, una gran responsabilitat i “ha d’anar acompanyada sempre de la consciència que allò que veus, no sempre ho veus” sinó que “selecciones els fets que reforcen el teu judici” de manera que “ampliar la mirada permet veure les mateixes coses de manera diferent, des del punt de vista de l’altre, i aquest és el pas previ per establir ponts de comunicació”. En aquest context, Draper va afirmar que la humilitat ha de ser “un superpoder del líder”, que “ha d’empatitzar amb les necessitats de les persones i connectar amb elles a partir d’un lideratge individualitzat que tingui en compte les emocions”. Per això, va dir, és clau crear espais on s’abraci l’error, tenir equips que complementin les debilitats del líder, i treballar la gestió emocional, de l’estrès i dels conflictes.   

Innovació empresarial, intel·ligència artificial i formació

En el bloc final del Growth, dedicat al motor de l’entorn, Simon Lee, fundador de GameBCN, va definir els tres factors de canvi que regeixen l’empresa actual: la tecnologia, “que és exponencial i que genera nous paradigmes a gran velocitat”; les startups, “que adopten aquesta tecnologia al mercat de manera suïcida”, i els clients, “que de forma frenètica adopten els nous productes i serveis, els testen i, al final, són els que decideixen quins es queden i triomfen i quins desapareixen i cauen en l’oblit”. Per Lee, l’empresa ha d’afrontar aquest triangle “amb velocitat i amb valentia”.

Per la seva banda, Sandra Ejarque, chief product officer a AtheneaEdu, va explicar el paper de present i de futur de la intel·ligència artificial en la formació de persones, especialment en el marc de les empreses. Per una banda, va dir, la IA contribueix a desenvolupar cursos i materials formatius i ajuda en l’avaluació, és a dir, reforça activitats que ja existien fins ara i “permet escalar la qualitat i la productivitat de les formacions”. Per una altra banda, va assegurar, el pas al nou paradigma de la IA Learning suposa un canvi de concepte en les formacions, que s’adapten de manera personalitzada a cada alumne, al seu estil i ritme d’aprenentatge, als seus interessos i necessitats i, per tant, “desenvolupa un aprenentatge més eficaç i ajuda a tenir cura del capital humà de l’empresa”.

El bloc, el va conduir el director de l’Escola de Postgrau de la UVic i coordinador de Desenvolupament de Polítiques Corporatives de la UVic-UCC, Eduard Prats, qui va recalcar que avui, més que mai, tecnologia i humanisme han d’anar junts i ha reivindicat el paper fonamental de les universitats en la formació de líders amb valors sòlids, pensament crític i visió ètica. 

Punt de trobada entre la universitat i l’empresa

L’esdeveniment, el va obrir el director general de la Fundació Universitària Balmes, Jordi Baiget, que va explicar que el Growth té la voluntat de ser “un punt de trobada referent entre la universitat i les empreses de l’entorn territorial amb les quals compartim preocupacions i objectius”. En un món complex i en canvi constant, va dir, “els valors com l’adaptabilitat, la capacitat, la voluntat de fer les coses ben fetes seran clau més enllà de les tecnologies”.

El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va cloure la jornada fent èmfasi en la importància del creixement transversal i del desenvolupament de noves formacions i estudis que el tinguin en compte. També va recordar que , avui, "formar-se ja no és una opció” i que en aquest context “la universitat ha de tenir els peus al territori i els ulls al món per donar resposta a les necessitats de l’entorn”.

Com en la primera edició, la voluntat del Growth és oferir als assistents un espai per entendre com el creixement transversal de les empreses s’experimenta a través de la incorporació de noves tendències, i identificar aquelles que ara mateix estan en l’ordre del dia: la formació i retenció del talent, la gestió humana de l’empresa, la innovació o les accions disruptives. També planteja una realitat: el fet que la formació continuada al llarg de la vida ja no és una opció, sinó una part fonamental del procés de creixement personal, professional i empresarial.