Vés al contingut

Entrevista a l'alumni Lydia Brugué: "La manera de traduir i d’interpretar ha canviat i està canviant, i això continuarà així fins a la fi dels dies"

Notícia

Llicenciada en Traducció i Interpretació (2000) i doctora en Traducció, Llengües i Literatures (2013) per la UVic-UCC, és professora de traducció i interpretació des de fa ja més de vint anys. Al llarg d’aquestes dues dècades, dins del món universitari, també ha dut a terme tasques de gestió, entre les quals la coordinació del grau interuniversitari en Traducció, Interpretació, i Llengües Aplicades (UVic-UCC i UOC) entre els anys 2020 i 2023, així com la coordinació del màster universitari en Traducció Especialitzada (UVic-UCC) entre el 2014 i el 2021. A més, és investigadora del grup de recerca Glossa, en la línia “Lingüística Aplicada i Interculturalitat”. Els seus principals interessos en recerca giren al voltant dels estudis de contes de fades, estudis de traducció i estudis de cinema. Actualment, imparteix assignatures de traducció científica i tècnica, interpretació i inserció laboral, alhora que és la coordinadora dels actes de celebració dels 30 anys dels estudis de Traducció i Interpretació a la UVic-UCC.

Imatge
Lydia Brugué

Quina és la teva relació amb els estudis de Traducció i Interpretació de la UVic-UCC?

Aquesta pregunta fa que me’n vagi molt enllà... Potser massa, perquè vol dir que m’estic fent gran! Estem parlant del setembre de 1996, quan amb disset anys baixo del tren a Vic, surto per primer cop a la plaça de l’Estació i enfilo amunt el carrer Verdaguer fins a arribar al Palau Bojons. Així doncs, el meu primer contacte va ser com a estudiant. Aquí m’he format, i aquí em continuo formant cada dia com a docent i investigadora. De fet, m’adono ara que el vincle amb Vic i amb aquesta casa gairebé ha estat ininterromput fins al dia d’avui: acabo els estudis l’any 2000, començo a treballar-hi el 2003 després de passar pel màster d’Interpretació de Conferències, començo el doctorat, m’incorporo a l’equip docent... i aquí soc, havent estat coordinadora de grau i màster, havent estat vinculada a dos grups de recerca, havent participat en diversos actes, jornades i seminaris... Realment ha estat un no parar! I, la veritat, m’atreveixo a dir que estic vivint un moment de molta il·lusió per continuar oferint el que he après tot aquest temps i que m’agrada tant, i també per seguir aprenent, tant dels coneixements teòrics com de les relacions amb companys, companyes, estudiants i tota la comunitat universitària.

Com penseu celebrar aquests primers trenta anys d’existència?

La idea és partir del record, ser conscients del present (que no deixa de ser el que estem vivint ara mateix, cosa que de vegades oblidem) i, al mateix temps, tenir la mirada posada en el futur, en el sentit de tenir en compte que els grans canvis que el món està vivint afecten tant sí com no el que havíem après fins ara, i que hem de continuar avançant amb ells. Volem reafirmar que som aquí; fer-nos més visibles encara; deixar molt clar que la nostra proposta és essencial per a l’èxit en la comunicació, en les relacions socials i en la difusió de la cultura; que som humanitats i que som tecnologia; que som importants i que som arreu, i que el que fem té enormes repercussions en la manera en què vivim i ens movem en el dia a dia.

També, volem reunir-nos i retrobar-nos, celebrar les etapes viscudes amb tots els canvis, salts al buit, errors comesos que ens han fet evolucionar i nous descobriments que han ens obert noves portes. I volem, evidentment, reflexionar sobre els camins que se’ns posen al davant, que suposen grans reptes que volem afrontar amb força i ganes. Per tot això i més, estem organitzant un acte de celebració que tindrà lloc a Vic el pròxim divendres 28 de juny al matí, i que constarà de diverses parts, que us detallarem ben aviat. Esperem que sigui un dia entranyable, bonic, motivador, reflexiu i molt conscient sobre allò que som i conformem, i allò que volem aconseguir.

Quins objectius voleu assolir amb aquesta celebració?

El futur és incert i cal estar a l’aguait, però no ens ha de fer por. La manera de traduir i d’interpretar ha canviat i està canviant, i la meva manera de veure-ho és que continuarà sent així fins a la fi dels dies, i ho veig molt positiu. Així doncs, la nostra proposta actual, que simbolitzarem a través d’aquesta celebració, és dir que “venim de... som a... i anem cap a...”. Traduït: som adaptables, som canviants, anem de costat de l’evolució del món, i això és genial! La traducció i la interpretació, tant si parlem de literatura, com de cinema i televisió, com de presència a documents empresarials, educatius, jutjats, congressos, com de la universitat... estan en constant canvi i sempre, sempre, de la manera que sigui, són presents a la nostra vida. Així que volem donar-los la visibilitat que es mereixen. Com? Doncs celebrant la nostra investigació, la nostra manera d’ensenyar mitjançant una didàctica que també es mou i evoluciona sense aturador... Si hagués de posar un parell d’adjectius que definissin el nostre equip docent, diria que som persones camaleòniques i insaciables: ens adaptem a l’entorn que ens acompanya i no ens cansem mai d’aprendre, adquirir nous coneixements i compartir-los a partir de les pròpies experiències.

Com explicaries l’evolució que han tingut els estudis de Traducció i Interpretació des que es van implantar a la UVic-UCC fins al dia d’avui?

Jo anava a la Biblioteca de la plaça de l’Estudiant a les tardes, abans de tornar cap a casa, i fullejava volums de l’Enciclopèdia Britànica fins que trobava la dada que necessitava, si ho aconseguia. Recordo deixar paraules i frases en blanc perquè no havia pogut trobar què significaven. Tenia diccionaris sobre la taula durant els exàmens i, si no m’oferien la resposta que necessitava, doncs allò quedava buit. També recordo demanar hora per connectar-me a Internet una hora a la setmana, amb totes les incidències tècniques que suposava aquella experiència. I, un cop acabats els estudis, recordo anar a recollir el meu primer text original per traduir en paper directament a l’empresa i tornar-lo al cap d’uns dies imprès, ja traduït a l’espanyol. Al cap de no-res, el correu electrònic es va colar a les nostres vides, així com els diccionaris online, els programes de traducció automàtica i assistida, vam començar els estudis semipresencials, després els online, se’ns va plantar davant la intel·ligència artificial i un llarg etcètera de possibilitats. M’al·lucina pensar que ara tot és tan immediat que fins i tot pots saber de quin color són les parets del menjador de qui tu vulguis en uns segons. Bé, potser exagero, però tu ja m’entens... Abans no tenies el que necessitaves en el moment. Ara sí, amb els seus pros i contres. Em sembla un canvi important, és clar, això és el que vull dir.

En la traducció i la interpretació, aquesta immediatesa i tots aquests nous invents i sorgiments ajuden a fer la feina amb més agilitat i rapidesa, i això és una meravella, però compte: també hi ha certes qüestions que cal que es vagin revisant perquè, segons la gestió que se’n faci, poden suposar tant clars avantatges com greus problemes, especialment des del nostre rol dins l’entorn acadèmic. Per tant, penso que hem d’ampliar la nostra visió de tot plegat per treure’n el màxim profit. Ho diré de pressa i fàcilment perquè s’entengui: Google Translate et tradueix un document en un moment, oi? I podríem pensar que això ens treu feina i que pot facilitar “massa” les coses a l’alumnat. Donem-hi la volta: i si a partir dels resultats de Google analitzem tècniques de traducció? I si treballem més amb la postedició? I si reflexionem sobre certes propostes i n’oferim d’altres? I si això ens ajuda a augmentar la nostra capacitat crítica i autocrítica? I si replantejar-nos l’ensenyament de la nostra professió ens fa més adaptables encara als nous temps i als que vindran? Jo ho veig com una oportunitat, sincerament, sense perdre mai de vista la part humana. Podem ser romàntics amb coneixements avançats en tecnologia sense greus incompatibilitats.

Quins són els reptes que té la professió ara mateix?

Ens cal mantenir la capacitat de flexibilitat i adaptació que ja tenim, donar més veu encara a les nostres reivindicacions; continuar investigant i ampliant mires i fronteres, com ja fem; expandir encara més tots els coneixements dels quals ens hem anat impregnant aquests anys, i continuar enriquint-nos entre totes i tots. I, sobretot, sobretot, no podem oblidar mai d’on venim ni cap a on anem. Cada pas que fem és important: fem-lo, doncs, amb consciència.